Amb aquesta figura es passa d’un estat més pràctic a un altre de més filosòfic. La prudència és una virtut. Ser prudent es pot entendre com mantindre l’harmonia en un pla personal. En la tradició maçònica es tractaria de mantindre el secretisme, no difondre lleugerament els coneixements apresos. Per això, la maçoneria crea tot el simbolisme per dir les coses sense dir-les, i que puguen interpretar-les aquells que ho coneixen directament, i no altres.

La prudència.

El fresc té dos símbols també molt importants dins la tradició maçònica. Un és el ceptre, configurat en una punta per una figura amb volum que conté dos caps. Es tracta de la figura del déu Janus Bifront (o els dos Sant Joans, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, en la tradició catòlica que representen els solsticis). Una figura que prové de la tradició romana. En un costat hi ha una cara d’aspecte més jove i en un altre una cara d’aspecte més vell. Es tracta del passat i del futur. Per això, de l’altra punta es despenja una clau. Es la clau del present. Aquest símbol recorda que allò que has fet en el passat marcarà el futur, i que a les teues mans tens la clau del present per canviar. Així, la prudència és la virtut que has d’usar.

Detall de la imatge.

L’altre símbol és un espill. En un dels principals rituals maçònics, d’incorporació a l’organització, quan el nou membre ha escrit el seu full d’intencions a la “Planxa traçada” dins d’una cambra fosca (“Cambra de reflexió”) amb un ciri i una calavera, se l’introdueix amb els ulls embenats dins del saló on estan tots els membres de la “tinguda”, o reunió maçònica, on se li indica que es lleve la bena i pegue mitja volta, i davant seu li presenten un espill. El mestre diu les següents paraules: “Coneix-te a tu mateix”. Açò vol dir que el nou membre s’ha de conèixer al detall, defectes, virtuts, etc. per aspirar a la perfecció, al grau de mestre maçó. En la tradició el maçó metafòricament ha de morir primer per després renàixer com a home nou ple de virtuts.

Detall de la imatge.