Aquesta escena és més comuna en l’època. Un port marítim amb vaixells a la mar. És la vista als nous mons, a les colònies, i a les riqueses d’ultramar. La disposició es tan comuna que la Real Sociedad Económica de Amigos del País de València l’adapta com a logotip de la seua associació. Aquesta societat, per descomptat, té molt a vore amb els moviments il·lustrials i liberals de finals del XVIII i principis del XIX.

En la pintura trobem un port de mar, amb una torre de guaita a la dreta, damunt de la qual hi ha una bandera anglesa. Eixa bandera anglesa ens pot fer pensar que es tracte del port de Gibraltar, dominat pels anglesos, on va estar destinat com a Coronel Estanislao Marau. En eixe port de mar, els pescadors amb barretina al cap estan preparant les xàrcies de pescar. Però la majoria de personatges estan, podríem dir, de relax. Hi ha, per tant, una distinció de classes. És també curiós que al fons es represente una figura solar des d’un punt de vista infantil. Ja hem dit que el sol és un element molt significatiu per a la maçoneria.

Escena del port.

En primer pla, figura una parella amb una actitud passiva, de passeig, amb un jove negre i un gos. Es tractaria, evidentment, del matrimoni Marau-Leiva, i el negre seria el criat (l’esclavitud negra era una força important de treball i no s’abolirà fins la dècada dels noranta del s. XIX). El gos, l’animal de companyia i de lleialtat, és molt semblant al gos de la pintura del sostre de l’escala. Curiosament, Estanislao Marau duu a les mans un llargavistes pel qual està mirant.

Ja hem dit que la tradició maçònica atorga un malnom als seus membres compost de dos termes, i que en principi un correspondria al lloc de naixement, que podria ser Bunyol. Ací veiem representat el propietari de la casa amb una actitud de vigilància, mirant a través del llargavistes. Si recordem una de les bandelores de la pintura del sostre de l’escala que se situava a prop de l’escut heràldic dels Marau, també indicava vigilància. També és interessant el fet del gos, la lleialtat.

Per tant, podríem afirmar, suposant que Estanilao Marau Bru pertanyera a una llotja maçònica, que el malnom que rebria entre els companys seria el de Bunyol-Vigilància. I com que, tradicionalment, per cada grau nou que aconseguia un maçó se li canviava el malnom, també en un grau superior o inferior, al moment de realitzar els murals, el malnom podria ser Bunyol-Lleialtat.

Detall de la imatge.