Es tracta com hem dit en la introducció d’una de les Arts Liberals, l’única de les tradicionals set arts que està representada al saló. La música és la medició del temps i apel·la a l’harmonia. En el seu afany d’entendre el funcionament del món i de l’univers, per a la maçoneria la música és una manera científica de mesurar. També ho pot ser de concentració personal i d’aspiració a un estat místic. La tradició maçònica també conté un aspecte de realització personal, iniciàtic, és a dir, quasi religiós, però fugint de la religió tradicional.

Al mateix temps es tracta d’art de diversió i de ball. La figura conté, a l’igual que la musa de la música, un llaüt a les mans. El ball entre els nobles i burgesos del segle XVIII era una forma de relació social. Als palaus s’organitzaven sopars i balls per relacionar-se els uns amb els altres. Per tant, la música jugava un paper important entre les relacions, i possiblement, és l’art amb més acceptació social. Fins i tot, la tradició maçònica diu que Mozart va ser un maçò i les seues composicions guarden relació amb la seua ideologia.

Imatge de la figura musical.