La justícia és una altra virtut. El maçó ha de ser just en totes les coses. Políticament, en l’època la justícia l’administraven els reis i els nobles arbitràriament. En la tradició liberal i/o maçònica la justícia ha de tenir un sentit raonable. Per això, de la revolució francesa ix la Declaració Universal dels Drets Humans. Per als liberals, tots han de ser iguals davant la llei. Llibertat, igualtat i fraternitat són les màximes d’aquest pensament.

El fresc conté una espasa, que és la que administra la justícia, la que té el poder de decisió, i conté la balança que significa que la justícia ha de ser equitativa, és a dir, que s’ha de contraposar una part amb l’altra. Però el més curiós és que la figura té els ulls descoberts.

En aquest cas la justícia no és cega, com en altres manifestacions simbòliques. La justícia és oberta i coneixedora. El maçó que coneix el funcionament de les coses té suficientment prou raciocini per administrar la justícia obertament. Òbviament, eixa és la aspiració. Ser just i tindre fraternitat amb els altres.

La justícia.