Qué signifiquen les pintures que hi ha a la Casa Santonja? Què s’amaga darrere d’eixes figures que adornen el sostre de l’escala, el saló principal i altres estances de l’edifici? Quina és la raó de la seua existència? I què tenen a vore amb els propietaris de l’edifici? Aquestes són les preguntes bàsiques que ens fan suscitar l’interés i la curiositat per una manifestació cultural que hi ha a l’Olleria.

De primer trobem que no es tracta de figures religioses: sants, verges, àngels... Podria donar-se el cas, atés que moltes cases senyorials contenen pintures i escultures de caire religiós amb la intenció que serviren de protecció de l’edifici i dels seus propietaris. A més, durant el segle XVIII, època de la contrareforma i del barroc, els senyors invocaven l’adoració i eren els protectors dels ordes religiosos.

Tampoc es tracta de figures mitològiques gregues i/o romanes, la representació de les quals es va reprendre en l’Art Neoclàssic de finals del segle XVIII i principis del XIX exportades des de França amb el seu afany revolucinari i imperialista, encapçalat per Napoleó. I que a les nostres terres va tindre un episodi destacat amb la Guerra de la Independència o Guerra del francés.

Descartades aquestes dos possibilitats, podríem dir que són figures de les Arts Liberals, que arrancant de la tradició educativa de l’Edat Mitjana arriben a l’etapa de la Il·lustració on s’exalten i al mateix temps es pretén anar més enllà. Però, les arts liberals són set (Aritmètica, Astrologia, Dialètica, Geometria, Gramàtica, Retòrica i Música) i les figures del saló principal de la casa són dotze, i l’única que coincideix és la Música.

No obstant, el fenòmen de la Il·lustració pot ser clau per entendre el significat de la simbologia dels frescos. Els avanços en el coneiximent de les matèries durant els segles XVII i XVIII, va possibilitar que a finals d’aquest darrer segle es publiqués l’obra més important a l’època: “L’Enciclopèdia” de D’Alembert i Diderot. Aquesta obra pretenia abastir tots els coneixements existents en aquella època i donar-los un sentit cientìfic. Sens dubte era l’obra que tot estudiós havia de llegir, a pesar que no estava acceptada des del punt de vista eclesiàstic perquè desmontava les teories de la fe. I a més, contenia un sentit polític de reformes dels Estats, cosa que per als senyor de l’Antic Règim tampoc no els era beneficiós.

I la prova està en el fet què tiomfen les revolucions anomenades burgeses. A Anglaterra, a Holanda, als Estats Units d’Amèrica, a França i a l’estat espanyol. Aquestes revolucions estaven auspiciades per una classe nova en la societat, formada a les universitats, amb poder econòmic però no polític que exigia reformes per al seu desenvolupament atés que la majoria de regnes començaven a tindre una decadència prou notable i fins i tot arribaven a situacions de fallida econòmica.

Donat que aquesta classe burgesa té les portes tancades en el sistema polític i social i no pot participar directament, busca formes de participació, reunió i decisió política. I amb això, naix un moviment que arriba als nostres dies i que se’n diu Maçoneria o Francmaçoneria (que vol dir maçoneria lliure). És tracta d’unes associacions de persones que tenen el seu origen a Anglaterra i que arrepleguen l’hermetisme dels gremis dels antics constructors de les catedrals (‘maçon’ en francés significa ‘obrer’, ‘mestre d’obres’) i al qual volen donar-li un caire polític (En l’estudi de la maçoneria és el pas de la maçoneria operativa a la maçoneria especulativa).

Són, evidentment, societats secretes i amagades de la llum pública. I per això mateix, contenen ritus i simbologia pròpia perquè entre ells es reconeguen (ja passava amb els gremis d’obrers i altres oficis, que passaven els coneixements d’uns a altes mitjançant ritus i jurant lleialtat a l’ofici i que tenien una escala de valors i una jerarquia). Ja hem dit que són principalment burgesos, gent amb diners, els que forma aquestes associacions tot i que en alguns moments també hi formen part eclesiàstics i algún noble que reconeix la nova ideologia i aspira al canvi.

No cal dir que des de les instàncies de poder més reaccionari o conservador han estat perseguides aquestes associacions. I que en moments revolucionaris i progressistes els seus dirigents han abastat el poder polític, com és el cas del General Riego del 1820 al 1823 (època del Trienni Liberal) o en l’etapa de les dos Repúbliques.

Amb açò, podríem plantejar una línia d’interpretació de la simbologia dels frescos de la Casa Santoja des del punt de vista maçònic. Fem doncs un recorregut per les distintes pintures per intentar esbrinar si podrien contindre aquesta ideologia maçònica i/o liberal-revolucionària.