Aquesta és una escena molt curiosa, s’assembla a les obres dels pintors holandesos del XVI, per la profunditat de la perspectiva i la minuciositat dels objetes. Animals, natura i hòmens estan disposats en una perfecta harmonia, malgrat la violència de la imatge: dos figures estan disparant  un tret. Òbviament és tracta d’una de les caceres típiques de gent adinerada de finals dels segle XVIII i principis del XIX. Tot i això, les figures dels pastors, en primer terme, alleugereixen i infantilitzen, alhora, la càrrega violenta. Per descomptat, no és una escena bucòlica.

Escena de la cacera.

A la banda esquerra, trobem el dibuix d’un poble esquematitzat. El dibuix és d’una zona de secà amb un molí i un castell al fons que aparentment ens pot fer pensar que es tracte d’un poble de Castella. O fins i tot d’un poble d’Andalusia atés que el propietari de la casa va passar bona part de la seua vida en aquest territori.

No obstant, la hipòtesi més plausible ens fa plantejar que puga tractar-se de Bunyol, el poble natal d’Estanislao Marau Bru (qua va nàixer allà mentre son pare era el justícia reial d’aquesta població). Tot i que en l’actualitat el poble no s’assembla en res al petit nucli de la pintura, la forma del campanar i la cúpula de l’església sí que són semblants. A més, Bunyol té un riu que voreja el poble per un dels seus costats.

Analitzant el contingut de la pintura des del punt de vista maçònic, ens hauríem de detindre en aquest fet que puga ser Bunyol. Els maçons atorgaven als seus membres un malnom per a ser reconeguts entre ells i per a, simbòlicament, apel·lar al nou estat de perfecció. Eixe malnom, normalment, estava composat per la població de naixement i per un atribut o virtut. Per tant, aquest és el lloc de naixement i seria la primera part del malnom.